Denunciant.- APAPMA

 

 

A LA BATLLIA

SECCIÓ D’INSTRUCCIÓ

 

 

         El Sr. Carles IRIARTE FRAGA, President de l’Associació Protectora d’Animals Plantes i Medi Ambient (APAPMA), amb domicili al Av. d'Enclar 118 baixos a Santa Coloma, Andorra la Vella, tel. 724 724, comparec davant d’aquesta Batllia d’Instrucció i, com millor en Dret correspongui,

 

 

DIC

 

        

Que conformement als articles 17 i 36 de la Llei Qualificada de Modificació del Codi de Procediment Penal de 10 de desembre de 1998, així com les posteriors modificacions, formulo DENÚNCIA, contra persones desconegudes, en base als següents,

 

 

FETS

 

 

Primer.- L’Associació Protectora d’Animals Plantes i Medi Ambient (APAPMA) és una associació degudament constituïda i inscrita al Registre d’associacions del Principat d’Andorra.

 

Adjunto de document núm. 1, còpia dels seus estatuts.

 

El Sr. Carles IRIARTE FRAGA és el President de la seva junta directiva, el qual ostenta la representació legal de APAPMA, tal com es recull a l’art. 28 dels seus estatuts.

 

Adjunto de document núm. 2, certificat emès pel responsable del registre d’associacions.

 

És a causa de la informació a la que ha tingut accés APAPMA, la qual considerem que recull fets constitutius de delicte, i en el marc de les finalitats socials de dita associació, que formulem la present denúncia.

 

 

Segon.- Arrel de diversa informació que va aparèixer als mitjans de comunicació relativa a irregularitats en la construcció i posterior funcionament del forn incinerador de la COMELLA, gestionats per la societat de participació pública CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS, SA (en endavant CTRA, SA), APAPMA va sol·licitar per davant del Govern una còpia d’una auditoria que havia estat encarregada pel Govern a l’empresa KPMG, en la qual es procedia a l’estudi d’aquestes eventuals irregularitats.

 

El Govern es va oposar a aquesta demanda d’informació, fet que va provocar que APAMA exercís totes les accions legals que estaven al seu abast fins que finalment el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, va estimar les seves pretensions, acordant que el Govern lliurés una còpia de dit informe a APAMA. Com no podia ser altrament el Govern va complir amb aquella decisió judicial i finalment va entregar a APAPMA una còpia de dit informe.

 

Adjunto de document núm. 3, còpia de l’informe emès per KPMG en data 23 de desembre del 2010 sobre les desviacions pressupostàries i de la gestió del centre de tractament de residus, dut a terme per la societat CTRA, SA.

 

De la lectura de dit informe es desprenen tota una sèrie d’actuacions que, sense cap mena de dubte, són constitutives de delictes, de delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, de prevaricació en la funció pública, de concussió, de corrupció i tràfic d’influències, de malbaratament de cabals públics, d’abusos en l’exercici de la funció pública i de falsedat documental, entre d’altres que aquest instructor pugui considerar o que es puguin desprendre de la instrucció.

 

És per tal motiu que mitjançant el present escrit formulem denúncia.

 

 

Tercer.- No volem estendre’ns en la denúncia dels fets, ja que amb una claredat meridiana es desprenen de l’informe, molt minuciosament, elaborat per KPMG, al qual ens remetem íntegrament.

 

No obstant, si que creiem oportú fer un petit resum dels fets per tal de presentar-los el millor possible, per davant de l’instructor.

 

Mitjançant la Llei de 31 d’octubre del 2002, relativa a la construcció i l’explotació del Centre de tractament de residus d’Andorra mitjançant concessió administrativa, es crea la societat concessionària Centre de Tractaments de Residus.

 

Xoca molt la participació pública que es va establir en aquesta societat, malgrat en una enorme part estava subvencionada pel Govern. Més concretament es va establir una participació del Govern d’un 15% i de FEDA d’un 5%, sent tota la resta, un 80%, participació privada. Pel funcionament financer de CTRA, SA, l’art. 4 de la referida Llei de 31 d’octubre del CTRA, SA va acordar dotar a favor d’aquesta societat una subvenció de ni més ni menys que de 135.142.604.-€, però va acordar igualment que la participació pública fos només d’un 20%. D’aquesta forma, la societat CTRA, SA no quedava constituïda com una societat pública en el sentit que recull la Llei general de les finances públiques de l’any 1997 (i per tant varis anys abans) i per tant no estava sotmesa a les prerrogatives de la Llei de la contractació pública com són la exigència de la convocatòria de concursos per la contractació amb dita societat pública. D’aquesta forma obtenim una societat sufragada en una enorme mesura amb diner públic, però no sotmesa a les estrictes normes de control sobre el diner públic. Certament posem molt en dubte la seva constitucionalitat i en el fons legalitat, malgrat hagi estat aprovada pel parlament, però el que si que no qüestionem i tenim clar és que amb aquest punt de partida el descontrol i oportunisme d’interessos particulars, estava servit.

 

La construcció s’inicia a l’any 2003 i curiosament les empreses que es van adjudicar les partides més costoses de la construcció van ser aquelles empreses andorranes sòcies de CTRA, SA. És a dir, algunes societats de capital andorrà com van ser TREBALLS PÚBLICS ARMENGOL, SA o EMPUB, SA (propietat d’un Ministre de la època) van entrar participant amb un 7% i un 8%, respectivament, que representa aproximadament 500.000.-€ per cada una d’elles, però es van adjudicar part d’una obra que estaria pagada en gran part amb capital públic, inicialment en aproximadament 7,5 i 15 vegades per sobre de la inversió efectuada. Tot això sense tenir en compte la participació en l’obra que van tenir d’altres societats participades per aquestes mateixes societats, ni tampoc tenint en compte el sobre cost que es va provocar en l’obra, que seguidament exposarem però que ja podem avançar que va ser de més de 22.000.000.-€; un 50% superior a allò inicialment previst.

 

També resulta destacable en aquesta fase inicial el fet que s’adjudiqués a VALLSEGUR la gestió comptable i financer de l’obra, quan aquesta activitat ni conforma el seu objecte social, ni la seva pràctica habitual ja que és una empresa dedicada a la seguretat. I a més, és més que evident que es va produir un absolut descontrol sobre la gestió financera de l’obra, que suposadament era competència d’aquesta societat i malgrat tot no ha hagut de respondre de la seva eventual responsabilitat.

 

Reprenent la nostra explicació, la construcció s’inicia després d’haver signat un contracte d’obra en el qual s’estipulava que el preu de tot l’obra seria de 43.862.767.-€ i el concessionari actuaria com a constructor “claus en mà”, que havia d’incloure de forma fidel en la seva construcció tot allò que contemplava la seva oferta, respectant els límits del pressupost. En el mon de la construcció, el concepte claus en mà significa que el constructor ofereix un preu que en tot cas s’obliga a respectar i si en l’execució de l’obra es produeixen desviacions pressupostàries pel motiu que sigui, serà aquest qui haurà d’assumir aquells sobre costos.

 

A més, per tal de tenir un control més exhaustiu i efectiu sobre el cost i finançament de l’obra es crea el Comitè de Pilotatge de l’Obra. Però en comptes de dotar de la força necessària un òrgan de control com aquest, se’l constitueix com un òrgan titella, a comptar del moment que la seva constitució estava integrada pels propis socis que participarien en la construcció i pel Govern. És a dir, els propis socis i administradors, serien els que haurien de controlar la construcció que ells mateixos durien a terme !!!!

 

És evident, que aquest òrgan de control no assoliria mai el seu objectiu, i així mateix ho manifesta KPMG en la seva auditoria. En aquesta conclou que els continguts de les reunions d’aquest òrgan eren merament informatives, sense que constin mesures exhaustives de control. Salvant les distàncies és com posar a vigilar als presoners, als propis presoners. I com a exemple pràctic es constata com en la construcció es va tenir coneixement d’una desviació de prop de 4.000.000.-€, però malgrat aquesta constatació que consta als llibre d’obra i a les actes d’aquest comitè de pilotatge, de la qual a més és informat el Consell d’Administració de CTRA, SA, no es posa cap mena de remei ni es prenen cap tipus de mesures.

 

Sota aquest descontrol, continua l’obra i aquesta finalment acaba amb una desviació de més de 22.000.000.-€; un 50% sobre allò pressupostat. D’aquesta desviació, que per si sola ja és una greu irregularitat, el que més crida l’atenció és que les certificacions que pateixen una major desviació, justament són aquelles que presenten les empreses constructores andorranes i que integren l’accionariat de la societat, arribant algunes d’aquestes desviacions a superar en més d’un 60%, l’import del pressupost.

 

Quan els constructors presenten les factures a la societat CTRA, SA, o el que és el mateix, a ells mateixos, aquestes factures es paguen després d’una negociació i sense cap mena d’oposició frontal, a excepció del Govern, el qual en ocasions mostra la seva oposició i en d’altres simplement s’absté de votar. Malgrat existir aquestes eines de control, malgrat existir un contracte “claus en mà” i malgrat existir una clara desviació, el Govern ni impugna les actes, ni efectua cap investigació (ni profunda, ni superficial), ni denuncia els fets, ni fa absolutament res, per tal d’esbrinar si aquesta desviació pressupostària és o no, justificada.

 

 

Quart.- CTRA, SA pretén que aquest enorme sobre cost sigui assumit i absorbit pel Govern d’Andorra. Per dur-ho a terme, el que fa és aprofitar-se d’un clausulat que obliga al Govern a acceptar un augment del cost de l’obra, sempre i quan aquesta s’hagués retardat en el temps. El que pretenia aquesta possibilitat era absorbir l’augment dels preus que es poden patir en la construcció quan succeeix molt temps entre l’inici i la finalització de la mateixa, ja que la inflació dels preus pot provocar un augment del cost de la mà d’obra, de la prestació dels serveis i de la compra de productes.

 

D’aquesta forma CTRA, SA presenta el sobre cost de més de 22.000.000.-€, però el Govern només autoritza el pagament de prop de 6.000.000.-€. Desconeixem els paràmetres que es van emprar per calcular aquest import i si es van tenir únicament en compte el cost de la inflació o d’altres factors, desconeixent igualment si es va procedir a un estudi dels augments de preus, o va ser simplement una decisió política. En qualsevol cas, el que si que sabem és que aquesta subvenció extraordinària es va finalment entregar a CTRA, SA immediatament i no es va distribuir en els 20 anys, tal com exigeix l’art. 5 de la Llei de 31 d’octubre del 2002.

 

Un cop finalitzada l’obra com els socis són plenament conscients que el sobre cost tant important de l’obra ha produït una important devaluació de les accions, es produeix una fugida generalitzada de l’accionariat de CTRA, SA. Prèviament a la decisió sobre l’adquisició d’accions a aquells socis que volen deixar la societat, s’encarrega una auditoria a una empresa externa que desconeixem quina és, per tal que determini el valor de les accions. Aquesta auditoria sorprenentment continua considerant que el valor de les accions es correspon al valor nominal d’aquestes, sense tenir en compte la important desviació en la construcció i la evident devaluació que això provoca en el valor de mercat de les accions. Aquesta evidència la constata KPMG, concloent que no existeix cap criteri comptable mínimament raonable que permeti concloure que les accions no estaven devaluades. Així, quan en aquell moment es va calcular que cada acció de CTRA, SA tenia un valor de 6.579,40.-€, KPMG va considerar que el seu valor teòric realment hauria d’haver estat de 2.642,73.-€; un 60% inferior !!!! Valor teòric, que a més no es correspon al valor de mercat, ja que qualsevol comprador seria conscient del risc que té invertir en una societat que ha sofert aquest sobre cost, fet que provocaria que molt probablement el valor de mercat de l’acció fos inferior al valor teòric comptable.

 

Doncs bé, la qüestió és que el Govern dóna per vàlid aquest valor de 6.579,40.-€ per acció, malgrat és plenament coneixedor de la desviació pressupostària i malgrat que és de lògica concloure que això ha d’afectar al valor de mercat d’aquelles accions. Així a l’any 2006, l’empresa parapública FEDA decideix adquirir la totalitat de les accions de EMPUB, TPA i Tecno-Energia, pel mateix preu que aquestes havien entrat a participar en la societat CTRA, SA. D’aquesta forma, aquestes societats recuperen plenament la seva inversió inicial, i a més s’emporten com a benefici el preu dels seus treballats pressupostats, més el preu dels seus treballs sobre pressupostats. Un negoci rodó, sens dubte. I tot a costa de les arques públiques.

 

En aquesta operativa, queden pendents dos de les principals accionistes que són la societat espanyola CESPA i la societat francesa NOVERGIE. Amb aquestes dues societats, CTRA, SA adquireix el mateix compromís que amb les que han marxat, però comprometent-se a ser ella mateixa qui adquireixi les accions. No obstant, imaginem que per manca de liquides, aquesta operació mai es materialitza.

 

Doncs bé, per tal de compensar d’alguna forma a aquestes dues societats, en data 2 de maig del 2007, signen amb la societat CTRA, SA un contracte de prestació de serveis de 20 anys de duració, a través del qual entre les dues societats percebran 355.000.-€ anuals, més una quantitat variable. Malgrat aquesta evidència documental, KPMG constata i declara en el seu informe que aquest contracte de prestació de serveis és un contracte fictici i irreal, que mai s’ha dut a terme i que té com a únic objectiu remunerar a aquests dos socis per la pèrdua de rendibilitat de les seves accions, degut al sobre cost de l’obra.

 

A banda que aquesta és la conclusió que assoleix KPMG, segons hem pogut tenir coneixement, la pròpia CTRA, SA, en el marc del litigi civil que la va enfrontar amb les societats CESPA i NOVERGIE, arrel de l’exposat i més concretament pel fet que no se li van adquirir les accions, defensa que tant l’acta de la societat que acorda comprar les accions a CESPA i NOVERGIE, com el referit contracte de prestació de serveis, són nuls de ple dret, en ésser ficticis i per tant haver estat redactats en frau de llei. En tot cas, aquesta prova podrà ser fàcilment obtinguda sol·licitant la informació pertinent a la pròpia Batllia.

 

Ja per finalitzar volem emfatitzar que KPMG recull que en els exercicis 2006 i 2007, es recull un assentament per un valor total de 2.338.363.-€, en concepte de pagament a proveïdors, sota el concepte de regularitzacions, que no ha estat capaç de conèixer el seu origen. Sobre aquest assentament KPMG manifesta haver contactat a l’auditor d’aquells anys per demanar explicacions sobre aquest assentament, havent rebut com a resposta que es deu a una regularització d’impostos. Malgrat aquesta explicació KPMG conclou que sobre aquest import no han obtingut cap evidència documental ni explicació raonable, resolent que finalment s’ha de correspondre a un sobre cost no justificat.

 

Com podem constatar resulta molt fàcil invertir en una societat subvencionada públicament, ja que no existeix cap risc de perdre la inversió. Si això succeeix, en comptes d’assumir-ho el propi inversor, no s’ha de preocupar ja que serà l’estat, i per tant tota la ciutadania, qui ho assumirà.

 

 

 

Quart.- Aquesta exposició simplement intenta ser un petit resum del detallat per KPMG en el seu informe, el qual amb detall i minuciosament desenvolupa una sèrie de fets, que a parer d’aquesta part constitueixen evidències delictives.

 

L’objectiu de APAPMA no és altre que complir amb les seves finalitats associatives i esbrinar la realitat de tot el succeït, motiu pel qual mitjançant la present procedim a denunciar els fets per davant de les autoritats judicials, sol·licitant que es procedeixi a la pertinent incoació de diligències prèvies i a l’esbrinament dels fets denunciats.

 

 

Per tot l’exposat, a aquesta secció d’instrucció, atentament,

 

 

 

DEMANO: Que es tingui per presentat aquest escrit i per formulada DENUNCIA per uns presumptes delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, de prevaricació en la funció pública, de concussió, de corrupció i tràfic d’influències, de malbaratament de cabals públics, d’abusos en l’exercici de la funció pública i de falsedat documental, entre d’altres, que aquest instructor pugui considerar o que es puguin desprendre de la instrucció, acordant la incoació de diligències prèvies i procedir a la investigació dels fets denunciats.

 

 

         ALTRESSÍ PRIMER DIC: que per les eventuals notificacions que es puguin arribar a produir envers a APAPMA, designo al lletrat Sr. Xavier LÓPEZ HORISCHNIK perquè representi, i defensi els interessos de APAPMA en la present causa.

 

 

         És de Justícia que demano a Andorra la Vella, el dia 29 de setembre del 2017.

 

Sr. Carles IRIARTE FRAGA

President de la Junta Directiva de

 

APAPMA 


 

banders1.jpg

Aquest mati hem assistit convidats per la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat la Sra. Silvia Calvó i del Director  del Cos de Banders el Sr. Miquel Rossell als actes de celebració de la festivitat de Sant Francesc d’Assis Patro del Cos de Banders.

Durant els actes s’ha fet un repàs a la gran tasca que porta a terme aquest cos especial en la protecció, divulgació i control del nostre Medi Ambient com així la fauna i la flora i s’han donat els diplomes a dos agents que han superat el període de prova i han esdevingut Banders com així un petit reconeixement a un dels agents que ha complert 20 anys de servei.

També s’ha fet entrega a l’associació Hi Arribarem de la recaptació de la !a cursa de muntanya Enclar organitzada pel cos de Banders.

 

Jornada molt agradable envoltats de grans professionals a qui hem d’agrair la gran tasca que realitzen. 


Comunicat oficial de premsa

__________________________________________________________

Data: 12.09.17

La 14a edició de la Bicicletada tindrà lloc el 16 de setembre en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat

La Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura se celebra a Europa del 16 al 22 de setembre, i Andorra se suma un any més a la celebració amb l’organització de la 14a Bicicletada.

Escaldes-Engordany tornarà a ser la parròquia que acollirà aquesta festa, i el Prat del Roure serà l’escenari on es desenvoluparan totes les activitats.

Com ja és habitual, a partir de les 10.30 hores els participants podran fer la inscripció i rebran el dorsal, el regal commemoratiu de l’edició 2017, gràcies al patrocini de MoraBanc, i les butlletes per participar en el sorteig final de regals.

A les 11 hores serà el moment de començar a pedalar, amb dues voltes al circuit, que recorrerà els carrers d’Escaldes-Engordany, acompanyats pels membres del Servei de Circulació del Comú, voluntaris i Creu Roja. El circuit passarà per l’avinguda del Fener, l’avinguda Carlemany o l’avinguda del Pessebre i tornarà al punt de sortida i arribada situat al carrer dels Veedors.

Els més petits també podran participar a la bicicletada, i per als menors de set anys hi haurà un circuit especialment habilitat a l’aparcament del Prat del Roure perquè hi puguin rodar amb bicicletes de peus o de rodetes.

A les 11.45 hores es donarà per acabada la pedalada i a les 12 hores es farà una botifarrada per a tots els corredors per recuperar forces. Finalment, a les 12.15 hores tindrà lloc entre tots els participants el sorteig de regals aportats pels col·laboradors de la Bicicletada.

L’objectiu de la jornada és conscienciar, en un ambient festiu i participatiu, de la importància d’apostar per una mobilitat més sostenible.


llobregats 0.jpg

Aquest mati hem assistit a una reunió amb Llobregats, un col·lectiu que es dedica a entre d'altres al reciclatge de materials per adaptar-los a les necessitats de les colònies urbanes de gats.

http://www.llobregats.com

Des de contenidors d’escombraries grans que fan de refugi, amb llits i zona amb menjar i aigua, 

llobregats01.jpg        llobregats1.jpg

 

A contenidors petits que son lloc d'alimentació controlada per a la colònia,

llobregats21.jpg

 

La veritat es que ha estat una reunió amb molt bona interacció d'iniciatives i hem d'agrair a LLObregats la seva visita com així, la presencia de la nostra estimada Associació Laika, dels responsables de la Gossera/Gatera i d el Comú de Sant Julià i el Comú d'Ordino, potser dels que estan mes al dia en les Colònies, i malauradament la no presencia de la resta de Comuns.


 torb naturlandia.jpg

 

Ahir, primer de setembre hem presentat denúncia al Servei de Policia d'Andorra, per la mort el passat 14 de juny de l'ós Torb, contra els responsables directes i subsidiaris, com així contra els propietaris de les instal·lacions de Naturlandia.

Denunciem que per causes de manca de manteniment i compliment de les mesures de seguretat en el tancat dels ossos així com que no es van realitzar les tasques diàries d’inspecció ocular, no es va mantenir l’os dins el tancat, i per aquest motiu es va causar el dany irreparable de la mort de l’os. L’os mort és una espècie referenciada al Reglament d’espècies animals protegides, del  Decret del 5-06-2013 d’aprovació del Reglament d’espècies animals protegides, com Espècie animal en perill d’extinció,  a més de la conseqüent transcendència social del fet.

Tanmateix també denunciem l’incompliment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic, per la manca de manteniment en diversos elements i indrets del recinte del ossos, per no tenir operatiu el recinte destinat a l’aïllament sanitari, i per la manca de manteniment de les tanques elèctriques, posant en perill els animals i els treballadors i visitants.

I hem demanat el tancament immediat, sino definitiu, del parc d’animals.

Almenys fins que s’esbrini com l’os va poder fugir del seu captiveri per evitar noves fugides, per evitar noves situacions de risc per als animals, com pels empleats i visitants i depurar-ne responsabilitats.

 

L’acomiadament de dos treballadors no eximeix als responsables directes i subsidiaris, com així als propietaris, de les seves responsabilitats envers el fet de no complir les seves responsabilitats, i la posada en perill de la resta d’animals, dels treballadors i visitants. Com així  de la seva responsabilitat en la mort d’una exemplar d’una espècie protegida, el Torb.


Butlletí APAPMA

TECOB

logoGirgola.jpg

colom_0_0.jpg
jocnet_0.jpg
runa_0.jpg